Millennials, un nou perfil d’estudiant a les facultats de Medicina

Com ha canviat el perfil dels estudiants entre 1999 i 2014?

Els estudiants de Medicina d’avui són més assertius, sociables, altruistes, compassius i responsables que fa uns anys, però també més sensibles a l’estrès, a la incertesa i a patir burnout. Els canvis socials i generacionals també es perceben a les aules de les facultats de Medicina.

Aquests canvis entre els que seran els metges del futur fan pensar si no caldria replantejar la carrera universitària de Medicina, tenint en compte que la de metge no és només una professió de coneixements, sinó que el bon exercici també depèn del desenvolupament d’actituds, aptituds i valors.

Aquestes conclusions estan recollides a l’estudi “¿Han llegado los millennials a la Facultat de Medicina? Perfil de personalidad de estudiantes de Medicina 1999-2014”, publicat a la revista Elsevier aquest any i basat en el seguiment de l’evolució de les opinions, valors característiques de personalitat dels estudiants de la facultat de Medina de la Universitat de Lleida, i que ben bé es podria extrapolar a la resta d’universitats, ja que recullen un canvi social i generacional global.

El treball el signen Ester Amorós (Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida), Montserrat Esquerda (Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida i Institut Borja Bioètica), Anna  M. Agustí (Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida), Andrea Kiskerri (GSS-Hospital Universitari Santa María, Lleida), Joan Prat (Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida), Joan Viñas (Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida, i Institut Borja Bioètica) i Josep Pifarré (Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida, Sant Joan de Déu Terres de Lleida, i GSS-Hospital Universitari Santa María).

Els canvis socials i generacionals es perceben a les aules i a la professió. Segons l’estudi, en general, els estudiants millennials (aquells nascuts entre el 1981 i el 1999) són més extravertits, amables i responsables que els seus companys de l’anomenada Generació X (els nascuts entre 1965 i 1980). El treball conclou que aquest canvi de perfil “encaixaria amb la majoria de les característiques de personalitat que creiem que hauria de tenir un bon professional de la Medicina: persones més assertives, sociables, més altruistes i compassives, i amb més tendència a complir amb el deure, a l’organització, a l’ordre i l’autodisciplina”.

Aquestes qualitats, però, venen associades amb un increment significatiu de l’escrupolositat, de trets obsessius i d’alts nivells d’ansietat, que poden suposar un augment de la sensació d’estrès, una baixa tolerància a la incertesa i més risc de patir burnout.

La Dra. Montserrat Esquerda, coautora de l’estudi, relaciona l’increment de perfils amb signes més elevats d’escrupolositat i trets obsessius amb l’augment de la nota de tall per entrar a la universitat, que, a Catalunya se situa per sobre dels 12 punts.

Per a Esquerda hi ha alguns trets dels estudiants millenials que són molt positius i que “s’han de potenciar”. Es refereix al fet que, en general, són més sociables i treballen més en equip, però alhora són una generació un xic més “rígids”, amb “menys capacitat de gestió” i amb un “risc molt alt de sentir-se amoïnats”.

Moltes vegades, reconeix Esquerda, els estudiants estan fora de casa, lluny de les seves famílies. A aquesta manca de suports se li suma un ambient altament competitiu. Aquí troben el seu primer entrebanc emocional.

La salut mental dels professionals, no només els afecta personalment, sinó que també influeix directament en la qualitat de la seva pràctica clínica. Esquerda explica que hi ha una correlació clara entre el nivell de burnout i la capacitat d’empatia. Donat l’impacte que té, Esquerda vol promoure que “a les universitats de Catalunya hi hagi assignatures per a tothom sobre aquests aspectes i, a més, programes específics per als estudiants en risc”, tal com ja ha començat a fer la Universitat de Lleida que a la seva programació té assignatures optatives sobre la gestió de l’estrès.

Amb una avaluació tipus NEO PI-R, com la que s’ha utilitzat per realitzar l’estudi, es podria detectar aquells estudiants més vulnerables i que, segurament, necessiten més suport i recolzament emocional i oferir-los itineraris, estratègies i acompanyament per enfrontar-se a la incertesa o al conflicte.

El 2012, la Fundació Galatea, l’entitat del Consell del Col·legis de Metges de Catalunya que vetlla per la salut i el benestar dels professionals de la salut, va publicar l’“Estudi sobre la salut, estils de vida i condicionants acadèmics dels estudiants de medicina de Catalunya” on ja descrivia el burnout dels estudiants: “En general, s’estima que en algun període dels estudis de medicina, el 50% dels estudiants pateixen esgotament emocional i al voltant del 15%, depressió major.”. Al treball s’advertia de la “necessitat d’endegar programes per promoure estils de vida sans, l’autodetecció d’alteracions emocionals i la disminució de l’estrès acadèmic”.

La Fundació Galatea posa a disposició de tot aquell que ho necessiti els seus programes assistencials de prevenció i promoció de la salut.